dimarts, 3 de juliol de 2012

LA CONSUMOCRÀCIA I L’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

EL CONSUM DE VALORS COM A MOTOR PER MODIFICAR LES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS I PROVOCAR UN CANVI VERS A LA JUSTÍCIA SOCIAL I L’EQUILIBRI AMBIENTAL.


El Codi de Consum de Catalunya protegeix els interessos econòmics i socials de les persones consumidores i ho fa controlant les condicions en que es formalitzen els contractes i la informació perceptiva que cal donar, per part de les empreses, abans i després de formalitzar aquests contractes.

La informació és un element clau per tal que una persona consumidora pugui triar entre els diferents productes i serveis que se li ofereixen en el mercat i perquè pugui conèixer la composició, la quantitat i la qualitat del que compra i per això parlem de l’etiquetatge dels productes de la classe extra, amb denominació d’origen, dels productes artesans o entre molts d’altres, els de l’agricultura ecològica.

Però ara el Codi de Consum ha potenciat normativament, la possibilitat de donar a conèixer en el mercat, una nova categoria distintiva dels productes i serveis, que es suma a la de la seva categoria comercial, però que va associada a la seva qualitat humana i mediambiental.

Es tracta d’ una categoria de productes que garanteixen el respecte a certs valors que com a persones consumidores podem ajudar a impulsar, els valors de la igualtat, de la solidaritat, de la dignitat de la persona com a fonament de tot l’esforç en pro del desenvolupament humà, enfront dels altres valors que imperen en la nostra societat actual, com l’egoisme, l’especulació i la competitivitat i competència agressiva, que no fan més que anar en contra de la qualitat de vida i de les millores socials de tots els éssers humans.

Poden les persones consumidores ajudar a potenciar aquests valors mentre compren?





Fixem-nos que tradicionalment les lleis de consum han protegit els interessos econòmics de les persones consumidores com si aquestes persones fossin la part feble de les relacions contractuals i com un objectiu purament mercantil del sector empresarial, però ara hi ha un canvi de paradigma i les empreses també poden passar a ser un objectiu de les persones consumidores pel canvi i la transformació social, protegint també d’aquesta manera, els interessos econòmics i socials de tota la ciutadania.

La persona consumidora esdevé així un MOTOR DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL i mitjançant la seva elecció defineix lliurement quina és la societat que vol i quines són les empreses que s’ajusten als seus valors.

En definitiva, mitjançant la seva compra, la persona consumidora exerceix el seu vot lliure i democràtic dins d’un nou marc que s’ha denominat CONSUMOCRÀCIA.

Per altra banda, des de la societat civil, ha sorgit un nou moviment que sota les sigles de “l’economia del bé comú”, propugna una nova filosofia empresarial que es fonamenta més en els valors humans que en la competència agressiva i que també proposa que s’hauria de poder donar a conèixer, mitjançant algun tipus de distintiu, a les persones consumidores, quines són les empreses que funcionen d’acord amb els principis de l’economia del bé comú, perquè aquestes poguessin optar per escollir els seus productes davant dels que produïssin altres empreses que no seguissin aquest valors.

Podeu obtenir més informació al següent enllaç: http://www.economia-del-bien-comun.org/

En la mateixa línea el Codi de Consum de Catalunya, en el seu preàmbul, ens diu:

“La idea de consum es relaciona amb l’activitat de comprar, però el consum és molt més que una simple concreció en el context de la cadena de l’activitat econòmica “producció, distribució, consum”. El consum és una manera de relacionar-se entre les persones, és un mitjà de desenvolupament a les societats avançades que s’ha convertit en un aspecte clau de l’economia i, en conseqüència, sempre serà considerat com una clara manifestació de l’autonomia de la voluntat. Per això, en aquesta societat cada vegada més globalitzada, cal adonar-se que el consum respon a creences socials, a motivacions profundes i a l’exteriorització de determinats estils de vida que marquen i afecten els sentiments i l’autoestima de les persones, una certa idea d’autorealització i, en el fons, una determinada forma de vida”.

Les persones consumidores compren, però quan compren poden anar més lluny i decidir quines són les empreses que funcionen d’acord amb els valors amb els que s’identifiquen i per tant, les persones consumidores, d’alguna manera, comprem valors ètics que transformen la nostra societat.  

Com podem identificar els valors implícits en els productes?


L’article 311-2.3 del Codi de Consum de Catalunya ens diu que l’Administració de consum pot crear i atorgar, si escau, distintius de qualitat i determinar per reglament els compromisos i les obligacions que han d’assumir les entitats que s’hi adhereixin i el règim d’atorgament, retirada i publicitat d’aquests distintius. Aquests distintius de qualitat es poden vincular, si escau, amb l’adopció d’un codi de conducta.

Un “Codi de Conducta és un acord o conjunt de normes fonamentats en criteris ètics i de bona pràctica comercial, no imposats per disposicions legals, reglamentàries o administratives, en què es defineix el comportament dels empresaris que es comprometen a complir-los en llurs relacions de consum.

L’article 311-2.1 del Codi de Consum, a més a més ens diu que s’ha de promoure que aquests codis s’adeqüin als principis del consum responsable, recordant que el consum responsable és defineix com el consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística.

Per tant, podem trobar distintius de qualitat que facin referència als valors i que es fonamenten en el principi de consum responsable, tal i com es defineix en l'article 112-4. del Codi de Consum:

“Les relacions de consum s’han d’ajustar als criteris de racionalitat i sostenibilitat amb relació a la preservació del medi ambient, la qualitat de vida, l’especificitat cultural, el comerç just, l’accessibilitat, l’endeutament familiar, els riscos admissibles i altres factors que determinen un desenvolupament socioeconòmic individual i col·lectiu .

Hi ha normatives sectorials que regulen distintius específics, que tenen relació amb els criteris de consum responsable, però en d’altres casos no existeixen aquests distintius, si bé hi ha la possibilitat, per part de les empreses, d’adoptar uns “Codis de Conducta” i fer-ne difusió entre les persones consumidores perquè puguin tenir-ho en compte a l’hora de prendre les seves decisions de comprar, però en tot cas, les persones consumidores poden consultar quines són les filosofies que practiquen les empreses a qui compren productes de consum i tenim el dret de obtenir detalls sobre la procedència dels productes i els seus mètodes de producció, perquè tal i com diu l’article 126-4.2 del Codi de Consum:

S’ha d’informar, si escau, sobre els processos de producció, comercialització i adquisició dels béns i serveis per a comprovar-ne l’adequació als principis de consum responsable”.

Per tant, les persones consumidores tenim dret a conèixer la identitat de qui fabrica els productes i en quines condicions ho fa, perquè amb aquesta informació, nosaltres podrem decidir si els comprem o no.


ALGUNS EXEMPLES DE DISTINTIUS DE QUALITAT PEL QUE FA ALS VALORS SOCIOECONÒMICS I CULTURALS DELS PRODUCTES.



· Distintius de comerç just


clip_image001
The FAIRTRADE Certification Mark is a registered trademark of Fairtrade International (FLO). It certifies that products meet the social, economic and environmental standards set by Fairtrade.
Com hem vist, el comerç just és un dels criteris als que s’han d’ajustar les relacions de consum.
Actualment la Fair Trade Labelling Organisation International és qui agrupa als organismes independents de certificació que atorguen els distintius de comerç just.
Aquí la persona consumidora valora els criteris ètics per tal de contribuir al desenvolupament sostenible de les economies més desafavorides dels països més pobres.


La Coordinadora Estatal de Comerç Just, en el seu informe “El Comercio Justo en España 2010. Crisis, impactos y alternativas” - ISBN 978-84-9888-379-4-, dedica el capítol II a l’anàlisi de l’actitud de les persones consumidores en relació al comerç just.

Carlos Ballesteros García, és l’autor de l’article “¿Está en crisis el consumidor responsable?” I pel que ara ens interessa, reproduirem alguns fragments d’aquest autor, on s’analitza la situació actual del comerç just en el marc de la crisis econòmica ( el treball té una llicència de Creative Commons: www. creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es)

En primer lloc, l’autor situa la situació del comerç just dins del marc de la crisis econòmica.

“En economía, el consumidor siempre ha sido tratado con respeto y cariño pues no en vano él es la razón de ser del mercado, la causa por la que se producen bienes y servicios (para satisfacer sus necesidades) y el oscuro objeto de deseo de marcas y anuncios que compiten por su voluntad, su fidelidad y su bolsillo. En este año III de la crisis la Coordinadora Estatal de Comercio Justo ha decidido, con tino, dedicar un capítulo de su informe anual a profundizar en la pregunta que da título a estas líneas ¿está en crisis el consumidor responsable? El objetivo es analizar el eventual efecto que la crisis que comenzó en 2008 haya podido tener en el perfil del consumidor medio de Comercio Justo, para así entender si la pérdida de poder adquisitivo ha supuesto una disminución en la compra basada en criterios de solidaridad y justicia o por el contrario está más concienciado de la necesidad de alternativas a la sociedad de consumo...”
(...)
“Sin embargo, algunos estudios realizados en las primeras etapas de la crisis muestran cómo los consumidores han llegado a reducir sus gastos hasta en un 83%, han pospuesto las compras importantes (70%) y se han convertido en buscadores de precios (84%). En 2009 se calculaba que las ventas de viviendas había bajado un 34%, las matriculaciones de vehículos un 45%, la compra de electrodomésticos un 25,7% y los gastos en turismo hasta un 19,2%. El comercio minorista, por su parte, sufrió un recorte del 8,4% respecto al año anterior. Disminuyen el ocio, las salidas del hogar y, en general, todo lo extraordinario, a la vez que, para el consumo básico (alimentación, etc.), se busca la marca del distribuidor y/o el descuento y el precio bajo”.
(...)
Per l’autor, les persones consumidores que opten pel comerç just, opten fermament per un tipus de valors socials.
“El consumidor responsable es, ante todo, un comprador consciente, para el cual con sus actuaciones de consumo se pretende llegar a un estado en el cual se esté mejor que ahora, pero no a nivel individual sino para toda la sociedad”.
(...)
L’autor analitza quins són els aspectes que poden suposar una amenaça pel comerç just i quins són els punts forts del comerç just.
“3.2. Razones para pensar que Sí está en crisis (amenazas)
• La bajada de ventas de productos de Comercio Justo de las entidades de la Coordinadora, tal y como se refleja en otros capítulos de este informe.
• El cierre de tiendas y organizaciones. La pérdida de empleos en el sector.
• La relajación de costumbres y el trasvase de consumidores para los que antes de 2008 sí entraba en su cesta de la compra, de manera más o menos anecdótica, algún producto de Comercio Justo y hoy, debido a esa orientación a precio, ya no.
• Las rebajas, los saldos, la carrera por ofertas y precios cada vez más bajos que suponen trasladar hacia otros eslabones de la cadena (productores) esas depreciaciones.
• La creciente asunción del discurso sostenible, responsable, ético, por parte de las empresas tradicionales que implica que cada vez más los consumidores se vuelvan cómodos, encuentren en sus tiendas productos con etiquetas más o menos responsables y no se planteen así los fundamentos y las razones últimas, la esencia
del sistema del que son partícipes, cómplices y además lo hacen pensando que están haciendo un bien a la sociedad y al Planeta.
Esta última razón de este bloque es, a su vez, la primera del siguiente, pues el debate está abierto: si bien para los más ortodoxos la apropiación de prácticas y, sobre todo, de planteamientos responsables (a menudo con mermas) es un fracaso, para aquellos con una visión más posibilista es un triunfo que demuestra que el mensaje, aun aligerado de sus radicalidades, ha ido calando en la sociedad.
3.3. Razones para lo contrario (oportunidades)
• La creciente asunción del discurso sostenible, responsable, ético, por parte de las empresas tradicionales, que hace que, poco a poco, haya más producto cerca de más consumidores. Personas que nunca se acercarían a una tienda de Comercio Justo o a un grupo de consumo encuentran a su alcance una oferta suficiente para colmar sus inquietudes socio-ambientales.
• El aumento de la cifra de ventas de producto certificado (fundamentalmente con el Sello Fairtrade) que a grandes rasgos compensa la caída de ventas antedicha.
• Los datos globales de la economía social, esperanzadores: importante peso en la economía española (más de 200.000 entidades, 116.000 millones de euros de facturación –el equivalente al 10% del PIB- y 1,2 millones de empleos directos, que sumados a los indirectos e inducidos superan los 2 millones de empleos en España, es decir, más del 10% de la población ocupada total)13.
• La comprobada tendencia de los consumidores a preguntar y a la compra racional, inteligente, como se ha visto en el punto 2 de este artículo.
• La fidelidad del comprador en tiendas de Comercio Justo, su alto grado de concienciación y la resistencia al cambio a pesar de la crisis, según se desprende de la encuesta de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo ya citada anteriormente.
• El fin de la era del “consumo ostentoso”, de la “era dorada del lujo” y de la “idea de merecimiento”.
Según refleja un artículo escrito en Wharton, prestigiosa universidad norteamericana14, este fenómeno no va a ser coyuntural sino que las incertidumbres y la gravedad de la actual crisis va a suponer que estos cambios sean prolongados en el tiempo.
• El creciente desencanto y hastío con las situaciones que se están viviendo y, sobre todo, con los que no saben reconducirlas (políticos) o las crean (mercados). En este sentido hay algunas evidencias, entre otras el movimiento 15M o movimiento de los “Indignados”, pero no sólo ellos, que pueden recoger este descontento e indignación, sembrar inquietudes y ser motor de cambio de un sistema que no está teniendo en cuenta al ciudadano (en el ámbito político) ni al consumidor (en lo económico)”.
Pel que fa a xifres, reproduïm a continuació l’article que podem trobar en el mateix informe del qual n’és autor Gonzalo Donaire, “Balance de dos años de crisis para las organizaciones de Comercio Justo del Estado español”:
“Por un lado, el conocimiento de la población española sobre el Comercio Justo es aún muy minoritario en comparación con la mayoría de países de nuestro entorno europeo. Aunque algunos estudios apuntan a un ligero avance positivo en ese sentido durante los últimos años (en 2010, el 61% de la población española había al menos oído hablar del Comercio Justo, 4 puntos enteros más que en 2008), este desconocimiento generalizado nutre el escaso gasto anual medio por habitante (0,48 euros) y la excepcionalidad de la compra habitual de este tipo de productos: sólo el 7,9% de la población española consume frecuentemente productos de Comercio Justo, cifra aún muy baja a pesar del crecimiento observado (en 2008 apenas suponía un 5,5%). Esta baja periodicidad explica que el hábito de comprar y consumir este tipo de productos esté poco consolidado entre la población española, lo que los convierte en bienes más fácilmente prescindibles en caso de ajuste a la baja del gasto en consumo provocado por una contracción del presupuesto familiar”.
Pel que fa a xifres, reproduïm a continuació les gràfiques que podem trobar en el mateix informe del qual n’és autor Gonzalo Donaire, “Balance de dos años de crisis para las organizaciones de Comercio Justo del Estado español”:
clip_image003
“En 2010 se vendieron 22,5 millones de euros en productos de Comercio Justo, un 33,6% más que en 2008 “
(...)
“Con estas cifras, el Comercio Justo no sólo parece haber resistido el impacto de la crisis económica, sino que además ha registrado, en pleno periodo de recesión, unos de sus mejores resultados durante la última década. La facturación actual triplica los poco menos de 7 millones de 2000, fruto de un crecimiento sostenido desde entonces con tasas interanuales medias del 11,2%. Esta es, sin duda, una gran noticia tanto para las entidades que comercializan estos productos en el Norte como, sobre todo, para las organizaciones productoras en origen”.

Recordar per altra banda que els governs també s’han implicat institucionalment en el desenvolupament de les economies dels països més desafavorits i en aquest sentit, l’article 3 de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament estableix els valors, finalitats, prioritats i principis de l’activitat de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional
a) El reconeixement de l’ésser humà en la seva dimensió individual i col·lectiva, com a protagonista i destinatari últim de la política de cooperació pública al desenvolupament.
b) El foment de la pau, la justícia, la igualtat i l’equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats, i també la prevenció i la solució pacífica dels conflictes i les tensions socials, i l’enfortiment i l’arrelament de la pau i de la convivència.
c) La promoció i la defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals, indivisibles i interdependents, considerant la llibertat, la democràcia i la dignitat de la persona com a fonaments de tot l’esforç en pro del desenvolupament humà.
d) El reconeixement del dret dels pobles a la defensa i a la promoció de la cultura, la llengua i la identitat pròpies, i també dels valors de la convivència multicultural.
e) La defensa i la promoció de les persones i els col·lectius més desfavorits o dels que pateixen discriminacions polítiques o econòmiques per raons de sexe, de raça o ètnia, de cultura o de religió.
f) El reconeixement dels drets econòmics, laborals i socials, del treball, l’empresa i el bon govern com a fonaments d’un desenvolupament econòmic durador, equitatiu i sostenible que incideixi també en la redistribució de la riquesa i en la justícia social.

Podem consultar quin és l’estat del respecte als drets humans al món i en especial quines són les condicions de treball de la població infantil al següent enllaç de l’Organització Internacional del Treball.

En tot cas recordar que el dia 12 de juny va ser el Dia Mundial contra el Treball Infantil que serveix per fer una crida als governs i a l’opinió pública per a la seva implicació en la solució d’aquest greu problema mundial.


 

· La responsabilitat social



Per encetar aquest tema nomes cal que donem una ullada al que diu l’article 2 de la la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible.

“... S’entén per economia sostenible un patró de creixement que conciliï el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, que afavoreixi l’ocupació de qualitat, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i que garanteixi el respecte ambiental i l’ús racional dels recursos naturals, de manera que permeti satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats”.

Per tant, la llei ens marca un camí cap a una economia productiva i competitiva que no oblidi el desenvolupament social i ambiental i per això, en el seu article 39 ens parla de la Responsabilitat social:

“1. Amb l’objectiu d’incentivar les empreses, organitzacions i institucions públiques o privades, especialment les petites i mitjanes, i les empreses individuals, perquè incorporin o desenvolupin polítiques de responsabilitat social, les administracions públiques han de mantenir una política de promoció de la responsabilitat social, difonent el seu coneixement i les millors pràctiques existents i estimulant l’estudi i l’anàlisi sobre els efectes en matèria de competitivitat empresarial de les polítiques de responsabilitat social.
En particular, el Govern ha de posar a la seva disposició un conjunt de característiques i indicadors per a la seva autoavaluació en matèria de responsabilitat social, així com models o referències d’informe, tot això d’acord amb els estàndards internacionals en la matèria.

2. El conjunt de característiques, indicadors i models de referència a què es refereix l’apartat anterior ha d’atendre especialment els objectius de transparència en la gestió, bon govern corporatiu, compromís amb el local i el medi ambient, respecte als drets humans, millora de les relacions laborals, promoció de la integració de la dona, de la igualtat efectiva entre dones i homes, de la igualtat d’oportunitats i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat i del consum sostenible, tot això d’acord amb les recomanacions que, en aquest sentit, faci el Consell Estatal de la Responsabilitat Social Empresarial, constituït pel Reial decret 221/2008, de 15 de febrer, pel qual es regula el Consell Estatal de Responsabilitat Social de les Empreses.

3. Les societats anònimes poden fer públics amb caràcter anual les seves polítiques i resultats en matèria de responsabilitat social empresarial a través d’un informe específic basat en els objectius, característiques, indicadors i estàndards internacionals esmentats en els apartats anteriors. En tot cas, en aquest informe específic ha de constar si ha estat verificat per terceres parts o no.
En el cas de societats anònimes de més de 1.000 assalariats, aquest informe anual de responsabilitat social empresarial ha de ser objecte de comunicació al Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial que permeti efectuar un seguiment adequat sobre el grau d’implantació de les polítiques de responsabilitat social empresarial en les grans empreses espanyoles.
Així mateix, qualsevol empresa pot sol·licitar voluntàriament ser reconeguda com a empresa socialment responsable, d’acord amb les condicions que determini el Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial.

4. El Govern ha de facilitar els recursos necessaris perquè el Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial pugui portar a terme plenament les seves funcions”.

El Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial ha elaborat diversos documents, entre els que cal destacar, pel que ara ens interessa, el “Documento Consumo Socialmente Responsable, consenso mayoritario” del que podem destacar el fet que el Consell creu necessari un distintiu de Responsabilitat Social Empresarial, per tal que les persones consumidores puguin disposar d’aquesta informació i valorar-la segons els seus interessos.

De moment, no hi ha doncs un distintiu específic de “RSE”, si bé, si que hi ha Codis de Conducta que poden fer referència al consum responsable i sabem que les empreses poden sol·licitar ser reconegudes com empreses socialment responsables i en el cas de les societats Anònimes, podem disposar d’informació extra si aquestes fan públics els seus resultats en matèria de responsabilitat social empresarial.

· Distintiu empresarial en matèria d’igualtat

clip_image005
Segons la nota de premsa del “Instituto de la Mujer” a data 29/05/2012, ja són 67 les empreses espanyoles a les que se’ls hi ha atorgat aquest distintiu.
L’article 50 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes estableix un d’aquests distintius que atorga el “ Ministeri de Treball i Afers Socials” i que serveix per reconèixer les empreses que destaquin per l’aplicació de polítiques d’igualtat de tracte i d’oportunitats amb els treballadors i les treballadores, i pot ser utilitzat en el tràfic comercial de l’empresa i amb fins publicitaris.

Aquest distintiu s’atorga desprès d’avaluar un balanç sobre els paràmetres d’igualtat implantats respecte a les relacions de treball i la publicitat dels productes i serveis prestats i es tenen en compte, entre altres criteris, la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de direcció i en els diferents grups i categories professionals de l’empresa, l’adopció de plans d’igualtat o altres mesures innovadores de foment de la igualtat, així com la publicitat no sexista dels productes o serveis de l’empresa.

El logotip es va regular amb el Reial Decret 1615/2009, de 26 d’octubre, pel qual es regula la concessió i utilització del distintiu «Igualtat a l’Empresa» i es va aprovar amb l’Ordre IGD/3195/2009, de 12 de novembre, per la qual s'aprova el logotip i representació gràfica del distintiu «Igualtat en l'empresa».

També s’ha de tenir en compte que existeix un Registre públic de les concessions, renovacions, renúncies voluntàries, suspensions i revocacions d’aquest distintiu empresarial que depèn de la Direcció General per a la Igualtat en l’Ocupació.
 

· Distintius d’ assegurances ètiques



clip_image006
© EthSI, Ethical and solidarity-based insurance és una marca europea registrada propietat de FETS.

D’acord amb la informació que figura al portal d’Ethsi, es tracta d’ un distintiu que mostra una garantia de la qualitat de la gestió de les empreses certificades.
Té en compte els aspectes relacionats amb un comportament ètic de la organització: la responsabilitat social, la inversió socialment responsable, i altres paràmetres: mutualisme, transparència, vinculació a l’economia social etc.
Es tracta de certificar l’adopció d’aquests criteris, de manera que es doni transparència al mercat de les assegurances. Així es vol facilitar als usuaris una eina per escollir el producte que més s’ajusti als seus valors en funció d’uns paràmetres objectius.
 

· Distintius de banca ètica



La banca ètica és aquella banca que cerca el benefici a nivell econòmic i a nivell social, però que nomes finança activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu i per tant, situa aquests dos objectius al mateix nivell i es defineix per considerar-los no només compatibles sinó necessàriament complementaris.

En aquest àmbit ens trobem l’associació FETS (Finançament Ètic i Solidari), que agrupa entitats del Tercer Sector i l'Economia Social i Solidària que volen promoure el finançament ètic i solidari al nostre país.

Aquesta entitat impulsa l'Observatori de Finances Ètiques per tal de generar coneixement a través de la publicació d'estudis al voltant de les finances ètiques i poder així conèixer les Fitxes de les entitats de finances ètiques.

En aquest sector, no tenim encara un distintiu que distingeixi les entitats financeres que segueixen els principis de la banca ètica, de la resta, pel que les persones consumidores poden consultar les informacions de l’Observatori de Finances Ètiques o els portals especialitzats, com: http://www.bancaetica.cat/.


 

· Distintius de protecció als animals



Experimentació amb animals

No existeix, de moment, un distintiu generalitzat que faci referència a la protecció dels animals, si bé si que hi ha normatives que preveuen l’eradicació de l’experimentació amb animals per a testar productes de consum, com en el cas dels productes cosmètics i altres normatives que regulen el benestar animal en les granges i les explotacions ramaderes.
Una de les iniciatives més esteses pel que fa l’etiquetatge de productes que no fan experimentació amb animals, és el de “The Leaping Bunny Logo”
clip_image008
El logo del conillet és l'únic logotip reconegut internacionalment que garanteix als consumidors que no s’han utilitzat animals per fer proves en el desenvolupament i en la producció de qualsevol producte que porti el logotip a partir d'una determinada data. El logotip es pot veure en els envasos, en la publicitat i en el punt de venda, i s’utilitza per a cosmètics i productes per a la llar a tot el món.
 

 
Protecció d’espècies protegides

S’ha de tenir en compte que, amb l’arribada de la moda dels animals exòtics, en ocasions s’intenten posar al mercat, de forma totalment il·legal, espècies animals o de la flora que o bé es poden trobar en perill d’extinció o bé poden atemptar contra el benestar animal, pel que en aquest cas, hem d’abstenir-nos d’adquirir aquests animals, o amb més motius, les seves pells, el marfil, etc.
Els Estats signants de la “Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres” CITES, entre els que es troba Espanya, es comprometen a controlar la venda de les espècies que es troben protegides per aquest tractat internacional, ja sigui a les duanes, com en els establiments comercials i en els habitatges particulars.
Per aquest motiu, les persones consumidores, abans d’adquirir un animal, han de verificar si l’espècie que és del seu interès, està inclosa en el tractat CITES i en el cas que es pugui comercialitzar, exigir la documentació oficial que ho acredita, coneguda com el Certificat CITES i pel que fa a articles de pell o a objectes de decoració, cal ser responsables i verificar-ne l’origen per descartar que es tracti de productes il·legals que puguin atemptar contra la flora i la fauna.
 

· Distintius de protecció al medi ambient



La protecció del medi ambient, és un dels elements del consum responsable integrats per exemple dins del concepte de “responsabilitat empresarial”, però en ser un dels primers valors que es va començar a treballar, disposa d’etiquetatges específics per a distingir els productes que s’han produït i comercialitzat utilitzant criteris ambientals.
Amb aquests distintius les persones consumidores poden identificar aquells productes o serveis que compleixen uns criteris ambientals en el procés de fabricació, ús, comercialització o finalització de la seva vida útil.
Es tracta d’un sistema voluntari de qualificació ambiental que identifica i certifica de manera oficial que certs productes o serveis tenen una afectació menor sobre el medi ambient tenint en compte tot el seu cicle de vida.
Les ecoetiquetes les atorga una tercera part independent, que exerceix com a entitat certificadora.
Tenim dues ecoetiquetes que a Catalunya, concedeix la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge:
  • La flor europea
clip_image010
  • El distintiu de garantia de qualitat ambiental
clip_image012
Però també hi ha distintius no oficials que bo i no ser atorgats per les administracions competents, són símbols que publiciten l’adopció, per part de les empreses, de certs codis de conducta o bé certs estàndards mediambientals, que normalment prenen com a referència alguna norma de “normalització internacional” i pot ser que hi hagin organismes de certificació o no, pel que cal ser molt curosos a l’hora d’escollir aquests productes i informar-nos bé.


· Distintius de protecció de valors religiosos i culturals

En una societat global i multicultural com la nostra han aparegut uns nous etiquetatges relacionats amb els valors religiosos i culturals.
Com exemple tenim la certificació dels productes alimentaris i cosmètics que es va crear en el marc de la següent normativa:
Llei 25/1992 per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Federació de Comunitats Israelites d'Espanya.
La denominació «Casher» i les seves variants, «Kasher», «Kosher», «Kashrut» i associades als termes «U», «K» o «Parve», que distingeixen els productes elaborats d’acord amb la Llei jueva.
clip_image013clip_image014clip_image016

Podeu trobar més informació al portal oficial de la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya.
De forma molt simplificada direm que les lleis kosher tenen l'origen en la Bíblia, i estan detallades en el Talmud i en altres codis de la tradició jueva. S'han aplicat al llarg dels segles en situacions en constant canvi, i aquestes disposicions regeixen la certificació kosher.

La Bíblia proporciona una llista de les categories bàsiques d'aliments que no són kosher. Entre aquests s'inclouen certs animals, aus de corral i peixos (com ara porc i conill, àguila i mussol, bagra i esturió) i tots els mariscs, insectes i rèptils. A més, les espècies kosher de carn i aviram han de ser tractades d'una determinada manera, i les carns i els productes lactis no poden elaborar o consumir en forma conjunta.

En el mateix sentit, la Llei 26/1992 per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica d'Espanya., estableix les etiquetes dels productes de consum alimentari «Halal».
Aquesta certificació l’atorga “El instituto Halal”
clip_image017
La Marca de Garantía Halal, de la Junta Islàmica, es gestiona per part del “Instituto Halal”.

Es cita literalment el que es diu en el seu portal, perquè és molt entenedor:
“En árabe Halal comprende un sentido amplio y se refiere a todo lo que está permitido y, por tanto, es benéfico, saludable, para el ser humano, propiciando una mejora de la calidad de vida y la evitación de riesgos para la salud.
Específicamente se podría traducir como lo permitido, autorizado, saludable, ético o no abusivo”
Un altre terme que cal tenir en compte és “Haram”, i tornem a citar el que es diu en el portal de forma literal:
“Su traducción puede ser: prohibido, desautorizado, dañino, no etico o abusivo.
Algunos alimentos y cuestiones que se consideran Haram, según la normativa islámica, son:
  • La carne del animal hallado muerto
  • La sangre
  • La carne de cerdo y jabalí y sus derivados.
  • Aquellos animales sobre los que NO se ha invocado el nombre de Dios, en el momento de su sacrificio.
  • Los animales carnívoros y carroñeros.
  • Las aves con garras.
  • El alcohol, las bebidas alcohólicas, las sustancias nocivas o venenosas y las plantas o bebidas intoxicantes.
  • Ingredientes prodecedentes de animales o productos haram. La gelatina de cerdo.
  • Aditivos, conservantes, colorantes, aromas, etc., que cuenten en su origen de elaboración ingredientes considerados Haram.
  • El interés, las clausulas y especulación abusivas
  • Las apuestas en el juego
  • La pornografia
Fixem-nos que els productes Halal, porten associats criteris ètics i que pel que fa a les persones consumidores, exclouen les clàusules i especulació abusiva.
Per altra banda i pel que fa als productes cosmètics, aquests no poden ser provats en animals ni utilitzar-ne els seus derivats.


· Distintius de protecció de valors humans en jocs

La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix en el seu article 63, que no és permet vendre ni llogar a infants o adolescents materials audiovisuals o multimèdia, com videojocs o altres, que continguin missatges contraris als drets i les llibertats fonamentals reconeguts per l’ordenament jurídic vigent, que incitin a la violència i a activitats delictives, al consum de substàncies que puguin generar dependència, a qualsevol mena de discriminació o que tinguin contingut pornogràfic. Així mateix, no és permès de projectar aquests materials en locals o espectacles en què s’admet l’assistència d’infants o adolescents ni de difondre’ls entre aquests per qualsevol mitjà, ni tampoc oferir-los o exposar-los de manera que restin lliurement a llur abast.

En aquest marc, el sistema PEGI (Informació Paneuropea sobre Jocs), és un sistema de classificació privat, que pretén catalogar els vídeo jocs sota uns determinats criteris, que permetin als pares i mares, conèixer quin tipus de jocs s’està oferint a les botigues, pel que fa als seus continguts violents, de llenguatge, de por, amb contingut de sexe, amb contingut referent a les drogues, a la discriminació, a la connectivitat en xarxa, a les edats a les que es destinen i al foment del joc.


clip_image018clip_image019clip_image020clip_image021clip_image022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada